dissabte, 24 de gener del 2015

Esquí de muntanya a Fontrabiouse



En una setmana com poden canviar les condicions del Pirineu, la setmana passada buscàvem una sortida on la cota d'inici fos la més alta possible per poder gaudir de la nevada del dia anterior, avui (una setmana després) busquem totalment el contrari, una cota baixa de sortida i que l'itinerari circuli el màxim possible entre arbres per així protegir-nos del vent.
Per això sortim del poble de Fontrabiouse (1520 mts.) i agafem la pista que passa al costat de la Grotte de Fontrabiouse. No hi ha excessiva neu, però podem sortir del cotxe amb els esquís als peus.
Aquests primers kilòmetres de pujada trobem roderes de 4x4, el vent de moment no és fort i es pot pujar amb comoditat, després d'uns 3 kilòmetres de pujada, arribem a una petita baixada que després en tornar ens farà col·locar les pells per remuntar aquest tram. Al final de la baixada arribem al Plà de Can Llong (1701 mts.) on hi ha un tancament molt gran pel bestiar a l'estiu. A partir d'aquest punt comença la pujada fins que arribem al final de la pista (2015 mts.), aquí el vent és molt fort i en alguns moments insuportable. Decidim continuar una estona més, seguim en una lleugera tendència a l'esquerra, intentant endevinar el camí d'estiu (va millor per creuar entremig dels arbres), creuem el rierol del Rec dels Clots i iniciem la pujada. Estem 400 mts. per sota del cim del Puig del Plà de Bernat (2436 mts.), veiem la part superior de l'aresta i el vent bufa amb violència, per tant donem la pujada per acabada (2080 mts.), iniciem la baixada seguint el mateix camí de pujada. A poc a poc el dia s'ha anat tapant i estan venint uns núvols amenaçadors, la neu de baixada la trobem de tots els colors, això sí, a la part final hi ha alguna pedra que ratlla la part inferior dels nostres esquís, ummmmm., una setmana d'aquestes (a veure si neva de veritat) els haurem de passar pel taller i fer soles i cantos.



Desnivell:  710 mts.

Recorregut: 14,87 Km.

Horari: 4h 42m.






Inici de la sortida al poble de Fontrabiouse (1520 mts.).


Tot i que no hi ha massa neu, podem sortir amb esquís des del cotxe.


Aquests primers kilòmetres hi han roderes de 4x4.


A partir de la cota 1700 la neu és més abundant.                  


Fa dies que no passa ningú per aquí.


Després del Plà de Can Llong (1701 mts.) comença la pujada amb certa inclinació.


Amb el zoom es veu al fons el Puig del Plà de Bernat (2436 mts.).


El vent a mida que anem pujant incrementa la seva velocitat.


L'itineràri d'avui va sempre protegits pels arbres.


Al arribar a la part superior de la pista (2015 mts.), el vent ha deixat aquesta imatge sense neu.


A mida que ens apropem al Puig del Plà de Bernat el vent cada cop és més fort.


Obrint traça pel Clot del Mig (2040 mts.).


La Teresa vent protegida pel fred i el vent.


Punt on decidim donar per acabada la pujada pel dia d'avui (2080 mts.).


Des del punt on donem la volta veiem el vent com bufa a l'aresta cimera.







dissabte, 17 de gener del 2015

Pic de la Serrera (2912 mts.) per Sorteny.


  

Després de la nevada d'ahir divendres hem pensat que avui seria un bon dia per anar al Pic de la Serrera (2912 mts.) per la Vall de Sorteny, l'última vegada que vaig fer el Serrera, el vaig pujar per la Vall de Ransol,(cliqeu per veure sortida). Per arribar aquí hem de passar Andorra i tirar direcció al poble d'Ordino, un cop passat seguir fins al Serrat, un parell de kilòmetres endavant i a mà dreta hi ha una desviació que posa Vall de Sorteny, continuem 1,6 Km. i al final hi ha un gran aparcament on deixarem el cotxe.
Avui a part dels habituals, Carme i Xavier Martí també ens acompanya el Xavi Corbera. Sortim tots quatre de l'aparcament de Sorteny (1770 mts.)  per una pista molt ben innivada i amb unes bones traces obertes direcció al refugi de Sorteny (1969 mts.) al qual arribem després de fer 2,2 Km. des de l'aparcament. Passem per darrere del refugi i continuem seguint el lateral del riu de la Cebollera, aquí es nota que no hi havia base i has d'anar amb compte no agafis cap pedra. Al arribar a la cota 2170 hem de girar a la nostra dreta (sentit ascendent) i en unes quantes llaçades arribem al Pas de la Serrera (2215 mts.).
Aquí hi ha una petita baixada i un franqueig, després continua una lleugera pujada fins que arribem a un gran plà (2255 mts.) lloc que aprofitem per beure una mica, el cim ja el podem veure però no ens enganyem que encara ens queden 660 mts. de desnivell. Uns amics d'Alcoi han obert tota la traça de pujada (moltes gràcies per l'esforç realitzat), la pujada és constant i això ens permet portar un bon ritme d'ascens, uns 200 metres per sota el cim veiem com el vent va fent  de les seves i a l'aresta s'emporta tota la neu. Els últims metres abans del cim has d'anar amb compte, doncs, el vent s'ha endut neu i es veu alguna pedra, finalment arribem tots quatre al Pic de la Serrera (2912 mts.).
Podem estar una bona estona al cim, doncs, el vent que feia abans s'ha parat i ha quedat un migdia magnific, després de beure i menjar una mica, traiem pells i ens preparem pel descens, amb el Xavi comentem de provar de baixar la pala directa S3, la neu es veu en molt bones condicions. Començo la baixada i efectivament la neu està perfecta, per gaudir de veritat. Els d'Alcoi han baixat molt més a la dreta (sentit descendent) i tenim tota la pala per nosaltres. Baixem cridant d'alegria per la bona qualitat de la neu i així serà fins a arribar al Pas de la Serrera, a partir d'aquí la cosa canvia, ja que els marges del riu de la Cebollera hi ha alguna pedra i has de vigilar de no fer ratllades als esquís.
A partir del Refugí de Sorteny la cosa ja és diferent doncs a l'estiu és una pista asfaltada i no hi ha cap problema, en un moment arribem a l'inici de la sortida on tenim el cotxe.


Desnivell: 1215 mts.

Recorregut: 14,57 Km.

Horari: 5h, 17m. 






A l'aparcament de Sorteny (1770 mts.) amb la Carme, el Xavi Corbera i el Xavier Martí.


La neu recent caiguda el dia abans ens permet somiar a l'inici de la sortida amb un gran dia d'esquí de muntanya.


Traça molt marcada fins al refugi de Sorteny.


Els dos Xavis en acció.


Refugi de Sorteny (1969 mts.).


Direcció al fons de la vall, entre aquest bosc no massa tupit.


Encara falta una nevada bona per tapar totes les pedres que hi han amagades a sota.


El Xavi Martí arribant al Pas de la Serrera (2215 mts.). 


Després de creuar el Pas de Serrera tenim que realitzar un petit franqueig descendent. 


S'ha d'agrair les traces que han obert uns amics d'Alcoi.


L'últim plà abans de la pujada definitiva fins al cim (660 mts. de desnivell).


El vent bufa amb ganes al cim, per sort quan arribem nosaltres pararà i podrem estar una bona estona al cim.


Compartim el cim amb els amics d'Alcoi.


Pic de l'Estanyó (2915 mts.).


Tota quatre al Pic de la Serrera (2912 mts.)


Panoràmica cap al nord.


La Carme gaudint d'una molt bona neu pols.


Tota la part dreta de la pala l'hem estrenat nosaltres, en petit es veuen els dos Xavis.


El Xavi i la Carme passant pel refugi de Sorteny (1869 mts.).

dissabte, 10 de gener del 2015

Pic de Ginevre (2382 mts.)



Aquests més de 10 dies d'anticicló està acabant amb les poques condicions per fer esquí de muntanya que quedaven en aquesta part del Pirineu (cap a la Vall d'Aran la cosa està una mica millor).
La nostra primera idea era anar al Petit Peric des de Les Angles (jo, de'ençà que vaig tornar dels Alps no havia estat al Pirineu i desconeixia directament les condicions de la neu), però en aparcar el cotxe i sortir a comprovar les condicions de la pista d'inici, ja veiem que tota ella és una pista de gel i plena de traces dures de gent que ha passat amb raquetes, per tant ràpidament canviem de cim i marxem a fer el Pic de Ginevre (2382 mts.), un cim que en aquests casos mai falla, com així ha estat.
Sortim de l'aparcament de l'estació d'esquí de Puyvalador (1678 mts.) i comencem a pujar per la pista de Les Marmottes fins que arribem al telesquí del Bosc Negre, en aquest punt hem de deixar aquesta pista, ja que la continuació està molt malament de neu i es veuen pedres per tot arreu. Continuem per la pista Crocus, uns 50 metres abans d'arribar a la part superior de l'arrastre agafem una desviació a mà dreta i després de baixar uns metres arribem al peu del telesquí du Ginevre. A partir d'aquest punt, agafem a mà esquerra i pugem per la pista des Genevriérs, la neu aquí està molt bé per pujar i millor estarà per baixar quan li hagi tocat una mica el sol, en arribar a la part superior podem deixar la pista i pujar pel bosc que hi ha a l'esquerra del telesquí. Un cop pasem la part final de l'arrastre només ens faltaran uns minuts per fer cim. En arribar al Pic de Ginevre (2382 mts.) el vent bufa amb ganes, per tant una ràpida parada per treure pells i apretar botes i iniciem el descens.
La baixada la realitzem pel mateix itinerari de pujada amb una neu primavera molt bona que ens fa gaudir del descens, un cop arribem al peu del telesquí du Ginevre tornem a posar pells i remuntem fins a la part superior del cadira du Bosc Negre, aquí no fa tant vent per tant aprofitem per beure i menjar una mica al sol.
Traiem pells, apretem botes i iniciem el descens en força bon estat veient la neu que hi ha a l'estació, baixem a poc a poc per gaudir més del descens, uns minuts després tornem a estar al lloc d'inici de l'excursió (1678 mts.) Esperem que nevi per què si no .........................


Desnivell: 810 mts.

Recorregut: 9,1 Km.

Horari; 3h 20m.




La Teresa al inici de la sortida a Puyvalador.


La neu a primera hora esta dura però no fan falta ganivetes.


Des del Rec del Clot de l'Egua ja es veu el cim.


A l'esquerra el Serrat del Clot de l'Egua (2351 mts.).


A l'inici de la pujada forta amb el Canigó a l'esquerra.


Pujant pel lateral de la pista per no molestar a ningú (tampoc hi havia gent), al fons Cambre d'Aze.


Apretant fort en aquesta part, al fons la Serra de Madres i a sota l'Estany de Puyvalador.


Bona neu per pujar.


A l'esquerra Petit Peric (2690 mts.), a la dreta el Peric (2810 mts.), (cliqeu per veure sortida als Perics)




Pic de le Roc Blanc (2524 mts.), a la part inferior l'estany de Laurenti (1916 mts.)


Pic de Ginevre (2382 mts.)


A l'esquerra: Petit Peric, Peric, Carlit, A la dreta Pic de la Tribuna (2499 mts.) i darrera Pic de Baxouillade (2546 mts.)


Panoràmica amb el Roc Blanc (2524 mts.) just davant nostre.


Traces de baixada per una molt bona neu primavera.