dissabte, 5 de juliol del 2014

Pic de la Coma del Forn (2685 mts.), Montforcado (2634 mts.), Campirme (2631 mts.)



Ja feia temps que teníem ganes d'anar a Tavascan però no hi havia manera, finalment avui ha pogut ser. Sortim amb la Irene direcció a Tavascan a la comarca del Pallars Sobirà. El punt de sortida és el refugi de la Pleta del Prat (1720 mts.) al qual s'arriba per una carretera estreta des del mateix poble de Tavascan. 
Surto del refugi direcció SW seguint al principi la pista d'esquí, al cap de  pocs minuts abandono la pista per agafar un sender no massa fressat a mà dreta i que puja amb ganes fins a arribar a la Pleta de Gavàs on hi ha unes quantes barraques en runes construïdes durant la Guerra Civil, el camí continua direcció SW i finalment arribo a l'Estany de Mascarida (2320 mts.). En aquest punt segueixo el sender, direcció al Coll de Montforcado (2534 mts.) però quan arribo al primer pla deixo el camí i per on veig més adient vaig guanyant metres. La pujada és preciosa, ja que tot està molt verd i baixa aigua per tot arreu. Quan arribo sota la pala cimera, giro a mà dreta per anar  a buscar la carena que em deixarà directa al cim després de pujar per neu els últims metres, Pic de la Coma del Forn (2685 mts.), molt bones vistes direcció al Pic del Ventolau (2853 mts.), he trigat des del refugi 2h 4m. Aprofito per fer una parada i beure una mica, també des del cim estudio la continuació fins als altres cims, sembla que tot és caminar però després em trobaré amb una grata sorpresa.
Després de fer les fotos al cim continuo per la carena direcció sud, tot aquest tram és molt fàcil i no hi ha cap problema. De tant en tant vaig trobant petits refugis que vàren fer servir a la Guerra Civil, ni han molts. Finalment arribo a un coll (2534 mts.) i a partir d'aquí la cosa ja  torna a pujar direcció al segon cim del dia, la sorpresa arriba quan estic a la part superior de la carena i per continuar haig de desgrimpar una bretxa d'uns 20 metres amb roca força dolenta i després pujar uns 30 metres per arribar al cim. Aquesta pujada hi ha col·locada una corda fixa (suposo per la gent que ho ha en sentit contrari que jo), des de la bretxa hi ha 8 metres (els més difícils) de III-, però força exposats, doncs tens un pati considerable com es pot veure a la foto. Després d'aquests metres la cosa ja es normalitza fins a arribar al cim del Montforcado (2634 mts.), el dia cada cop està més tapat, aixis que sense parar continuo cap al següent cim. La baixada per aquest vessant no té cap problema i una petita i fàcil grimpada em deixa a la carena amb un sender molt ben marcat que només he de seguir fins a trepitjar el Campirme (2631 mts.), tercer i últim cim del dia, unes fotos i cap a baix seguint la carena fins a la Pala de Montareny on hi han unes ziga-zagues molt marcades que et permet baixar molt ràpid. Un cop arribat a l'Estany de Mascarida (2320 mts.) el camí és el mateix que havia utilitzat per pujar unes hores abans. Ahh, l'estreno de la tenda perfecte i li veig molt de futur a aquesta Marmot Limelight FC3.



Desnivell: 1125 mts.

Recorregut:  13,18 Km.  

Horari: 4h,39m.



Al costat del refugi de la Pleta del Prat (1720 mts.) ja trobem un retol, direcció a l'Estany del Diable.


Durant tota la part central de l'excursió, el verd predomina per damunt de tot.


Al fons i a la dreta ja s'intueix el Pic de la Coma del Forn (2685 mts.)


Caseta de pastor.


Prop d'arribar a l'Estany de Mascarida (2320 mts.) es veu part de l'itineràri realitzat.


Estany de Mascarida (2320 mts.)


Estany del Diable.


Reflex de les ultimes neus de la temporada a l'Estany del Diable.


Des de l'Estany de Mascarida (2320 mts.) tot l'itinerari a realitzar fins al primer cim.


Al fons ja es veu el Pic de la Coma del Forn.


Pic de la Coma del Forn (2685 mts.).


En primer terme: Pic de Tres Estanys (2758 mts.), darrera el Pic de Ventolau (2853 mts.)


Panoràmica de del cim amb els Tres Estanys a sota.


Part del que queda, veure la següent foto doncs on posa corda fixa hi ha un tall a la pared.


Vista frontal, des de l'aresta no s'aprecia la bretxa, la pujada fins al cim amb passos de III -.


Just a la part superior de la bretxa, primer toca desgrimpar per roca dolenta.


Amb vermell, l'itineràri per pujar, a la foto anterior he marcat el tram de corda fixa amb color negre.


La continuació cap al cim del Campirme (2631 mts.)


Vista enrere, es veuen els dos cims assolits de moment: Pic de la Coma del Forn (2685 mts) i Montforcado (2634 mts.)


Molts refugis de la guerra civil.


El tercer cim del dia es veu força lluny.


L'estació d'esquí de Espot-Esquí.


Ja es veu el vèrtex geodèsic del cim.


 Campirme (2631 mts.)


Foto realitzada des del Pic de la Coma, en front tota l'aresta que tindré que baixar fins a l'Estany de Mascarida.


La nova tenda que estrenem aquesta setmana: Marmot Limelight FC3.


Esperem que ens duri tants anys com l'última Marmot que avui acabem de jubilar després de més de 20 anys.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

hola,

segueixo les teves rutes, són molt bones!

en la foto q comentes q és port ainé, és espot eski

salut!

Josep Mª Moyà ha dit...

Hola Anònim: Tens tota la raó, Vaig tenir una confusió amb les estacions, gràcies per l'avis, ja està corretgit.

Teresa ha dit...

Caram !!! estàvem relativament a prop..nosaltres vam fer les Agulles d'Amitges.
Molt maca la sortida i molt maca la nova tenda, que la gaudeixis durant molts anys.
Salut