diumenge, 26 de gener del 2014

Pic de Mortiers (2605 mts.), baixada per la Vall de Galva.





Ahir va ploure amb ganes a tot el Pirineu, la trucada a última hora de la tarda amb el Xavi ens fa decidir anar al Pic de Mortiers (2605 mts.) i baixar per la Vall de Galba, una magnífica circular en la qual a la baixada ens trobarem tots els tipus de neu, des de pols fins a dura passant per primavera i  si vols una mica de crosta.
Sortim de l'estació de Formiguères i agafem el forfait de randonée, que per 5 € et permet pujar fins a dalt de l'estació, abans de pujar ja ens han informat que només funciona el primer cadira, per tant comencem l'excursió a la cota 2095.
Comencem a pujar per la pista Le Berger fins a arribar a la part superior de l'estació (2325 mts.), a partir d'aquest punt continuem i en un moment estem a la part superior de la Serra de Mauri, el vent ha bufat fort i esta tot molt pelat ens hem de treure els esquís uns metres per arribar al punt on traiem pells per iniciar  la baixada direcció al refugi de Camporells (2210 mts.), quina baixada......., una neu pols magnífica ens deixa a les portes del refugi al qual no fa falta arribar i amb un franqueig cap a la dreta ens situem al Estany del Mig.
Parem per posar pells i aprofitem per fer una tassa de te, comencem una suau pujada per arribar al peu del cim, on per unes pendents una mica més inclinades assolim el Pic de Mortiers (2605 mts.), el primer que faig només arribar al cim es mirar al cel i en recordar-me del meu amic Loren Alcaine, mort el 26-2-2011 per causes naturals, amb ell vaig fer per primer cop l'Aneto l'any 1984 i va ser un amic de infància, (Free Bird).
El vent segueix bufant amb violència, per tant traiem pells i comencem la baixada, primer amb una neu dura amb capa de pols per sobre, a mida que baixem la neu cada cop està més dura i l'aigua d'ahir ha deixat uns canalons a la neu que fan l'esquiada complicada. Les allaus varen caure ahir per tot arreu i hem de  creuar unes quantes, finalment agafem la pista de la Vall de Galba i passem pel refugi de la Jaça de la Losa (lliure).
Continuem i creuem la Barraca de la Jaceta, aquest està tancat, en arribar a la cota 1570 a mà dreta hi ha un clar al bosc, agafem aquest camí  que es fa una mica pesat amb un recorregut llarg per arribar finalment al lloc de sortida a l'estació de Formiguères (1740 mts.)      







Desnivell: 1020 mts.

Recorregut: 19,3 Km.

Horari: 5h, 50m.






Primers metres des de la sortida del telecadira de Calmazelle (2095 mts.)


El Xavi pujant per la pista Le Berger.


A la dreta ja es veu la part superior de l'estació de Formiguères (2325 mts.)


Al fons la Serra de Mauri.


Panoràmica des de la Serra de Mauri, de esquerra a dreta: Petit Peric, Puig Peric, Puig de la Portella Gran i Puig de Camporells.


El vent ha fet molt de mal a totes les carenes.


Amb el zoom ja veiem la pala sud del Mortiers la qual baixarem d'aquí a una estona.


Molt bona neu per baixar fins les proximitats del refugi de Camporells (2210 mts.)


Al costat del Estany del Mig (2220 mts.) amb els Perics davant nostre.


Primera parada del dia per fer una tassa de te.


El vent ha deixat aquestes formes a la neu, a la dreta i al fons es veu el Mortiers.


La cara sud del Mortiers amb una bona innivació.


El Xavi s'ha parat per posar-se roba, al fons el Canigó.


El vent bufa amb ganes, últims metres per arribar al cim.


Serra de Madres.


El Xavi arribant al cim.


Pic de Mortiers ( 2605 mts.)


Cara sud del Puigpedrós de Llanós.


Amb el Xavi al Pic de  Mortiers.


Panoràmica des del cim.


Totes les canals del cim de l'esquerra, ahir amb la pluja van purgar tota la neu a la Vall de Galba.


El Canigó.


Després de baixar la pala del Mortiers.


La pluja ha deixat unes canals a la neu que fan difícil l'esquiada.


Molt malament aquesta cama dreta, "pota de pal", je je.


L'allau ha arribat al costat del pont de fusta.


Les allaus han caigut per tot arreu.


Barraques de la Jaça de la Losa, refugi lliure.


La neu en aquesta part del recorregut està completament glaçada.


Creuant una altre allau caiguda en el dia d'ahir per les pluges.


Barraca de la Jaceta (1640 mts.)


El Xavi pujant direcció a l'aparcament on tenim el cotxe.

dissabte, 18 de gener del 2014

Pic de Tarbésou (2364 mts.)



Setmana complicada meteorologicament parlant, al final divendres a la nit i després de canviar de cim unes quantes vegades decidim anar al Pic de Tarbésou (2364 mts.) i perquè aquest cim?, doncs veient que el front venia del sud-oest, en aquesta zona, en principi el front arribaria més tard. I la veritat és que hem trionfat doncs hem fet el cim i no ens hem mullat gens, al contrari quasi tot el dia amb sol (en sortir a la carena el vent era fort). 
Sortim de l'aparcament de la petita estació d'esquí de Mijanès (1505 mts.) situada entre les comarques del Capcir i de l'Ariege, pugem pel lateral de la pista fins a agafar un itinerari de raquetes que acaba al refugi de l'Orri (1720 mts.). Creuem tot el pla i en arribar al fons de la vall la pujada ja és constant, pots triar dos camins de pujada: el primer  pujar directa un ample corredor amb força pendent, nosaltres preferim el que ja havia fet servir un parell d'anys enrere quan vaig pujar al Tarbésou per aquest vessant i consisteix a girar a l'esquerra i tot i que el pendent és pronunciat no és tant com al corredor.
Sortim a uns plans i sempre amb tendència a mà esquerra fins a sortir a la carena (2190 mts.), en aquest punt el vent bufa a estones amb força, abans d'iniciar la pala final posem ganivetes, ja que hi ha trams una mica gelats, poc abans d'arribar al cim hem de  franquejar tota la cara sud i axis arribem al Pic de Tarbésou (2364 mts.).
Unes fotos i comencem la baixada, ja que venen pel sud uns núvols amenaçadors, la neu està una mica pesada i això complica una mica la baixada a la Teresa, per un moment el temps sembla que canviarà doncs comença a nevar i la visibilitat es redueix bastant però uns minuts més tard el temps s'arregla i podem acabar la baixada amb condicions i sense mullar-nos, un altra cosa serà quan tornem cap a casa i passem per la Cerdanya Francesa on la nevada sense ser gran cosa ha enfarinat les muntanyes i sobretot les carreteres. Tot i que està lluny, des de casa a Mijanès, 2,5 hores sense aturades i 223 Km.


Desnivell: 910 mts.

Recorregut: 12,1 Km.

Horari: 5h,9m.









Amb el plànol de l'estació es pot veure l'itineràri seguit.


La petita i familiar estació de Mijanès.


Pic de Tarbésou (2364 mts.)


Poc abans d'arribar al refugi de l'Orri.


Refugi de l'Orri (1720 mts.) darrera es pot veure el Tarbésou.


Pendents amb forta inclinació  però amb bona traça oberta.


Aquest és l'últim tram amb força inclinació, a partir d'aquí la cosa es suavitza.


Camí del coll per sortir al llom.


Cami del cim.


Un cop arribat al llom ja veiem el cim, els núvols s'apropen.


Bones condicions de neu al Tarbésou.


Franqueig molt a prop del cim.


Últims metres per arribar al Pic de Tarbésou.


Pic de Tarbésou (2364 mts.)


Pic de St. Barthelémy (2348 mts.) a l'esquerra i Pic de Soularac (2368 mts.) a la dreta.


Sarrat de la Bauzeille (2176 mts.)


Des del cim es veu al punt de sortida a Mijanès.



Panoràmica des del cim.






Durant el descens hi ha moments que el temps es complica.


La Teresa després de unes quantes rebolcades.