dimecres, 26 de desembre del 2012

Ferrada Las Damas a Montserrat




Avui nit de Nadal decidim anar a provar aquesta ferrada de Las Damas al vessant sud de Montserrat. La Teresa ja m'ha comentat que això de les vies ferrades no ho porta massa bé però com que avui tenim només el matí decidim provar, jo porto la corda de 50 mts. i com està equipada per rapelar doncs si en alguna part no ho veu clar doncs uns rappels i cap a baix.
Actualment per arribar a la Vinya Nova no es pot entrar per Collbató ja que hi ha unes senyals que esta prohibit amb la seva conseqüent multa. Si vens per la A-2 agafes la segona sortida de Collbató i segueixes per el lateral de l'autovia durant 1,5 Km. aproximadament fins que trobes els rètols a mà dreta del restaurant Vinya Nova, només els tens que seguir fins arribar al mateix restaurant.
Després agafes la pista com si volguessis tornar a Collbató, passaràs per davant d'una valla metàl-lica a mà dreta i just davant uns pals de fusta gruixuts per no poder passar els cotxes, aquest es el camí.
Nosaltres preferim seguir uns metres més endavant per aparcar el cotxe a un gran aparcament a mà dreta que coincideix amb la baixada del Clot de la Mònica, si baixes caminant aniràs a petar  directa al cotxe.
Després de passar els pals gruixuts de fusta de la pista seguim el camí 15 minuts fins que trobem un rètol que posa " via ferrada". En uns minuts arribem al primer pas per escalfar on has de pujar uns metres per una cadena, després segueixen uns petits graons ( 6 o 7 ) per una rampa inclinada la qual ens porta a un gran replà on pròpiament comença la via.
Ens equipem i comencem la via ferrada, el primer graó està a 1,65 m. de terra, posem un estrep per fer el pas més fàcil, el primer mur es força dret i hi han uns quants graons aixafats per les riades de l'Octubre de 2010. Quan acabes aquest primer mur hi ha 5 mts. de cadena per enllaçar amb el següent mur en el qual hi han pedres enganxades a la pared i graons.
Quan acabes aquest mur hi ha un tram d'enllaç en el qual hi han dues cadenes per pujar per elles, una de 7 mts. i l'altre de 9 mts. Finalment arribem a l'ultima part que consisteix en tres tirades, la primera 22 mts. de cadena per roca que rellisca molt. La segona el graons de color carbassa superant uns desploms i la tercera i última la xemeneia per la qual tens que pujar agafat a la cadena i també per roca que rellisca molt.
Començo el tram de cadena de 22 mts. i ja noto que rellisca molt, li comento a la Teresa que quan arribi a dalt l'asseguro amb la corda que he portat. Arribo a la reunió sota el desplom i l'envio la corda, ella es lliga i comença a pujar per la cadena, rellisca molt una vegada i una altre es comença a cansar molt de braços, però finalment arriba a la reunió quasi sense braços.
Decideixo rapelar per les bones instal-lacions i deixar les dues tirades per una altre vegada, ara la Teresa diu que es preparara de braços per poder acabar-la amb unes bones condicions.
Els tres rappels estan molt ben equipats i en un moment estem una altre cop a terra. La propera vegada serà. 








Abans d'arribar al començament de la via hi han uns pasos per escalfar.

Al peu de via hi ha aquesta placa de ferro amb el nom de la via.

Detall dels primers metres de la via, ( el primer graó esta a 1,65 mts. de terra )

Molta verticalitat amb aquesta primera part de la via.

En aquesta imatge es veuen els graons aixefats per les riades de Octubre de 2010.

Uns metres més amunt comença un franqueig cap a l'esquerra.

En la segona part just en el canvi entre la cadena i el cable d'acer.

Sempre s'ha de tenir un dels dos punts assegurats. Venia de l'esquerra i fins arribar al cable dret s'ha d'assegurar al graó. 

Tercer tram de cadenes, la roca en aquest punt rellisca molt.

Aquí estic començant el quart tram de cadenes, just per situar-me sota el desplom dels graons taronjes.

La Teresa començant el quart tram de cadenes que ha sigut on s'ha cansat molt de braços i hem tingut que girar cua.

Iniciant el primer dels tres rapels per baixar el tram de ferrada realitzada.

Acabant el segon rappel.

1 comentari:

Teresa ha dit...

No he pogut escriure abans, fins que he recuperat la mobilitat dels braços.
Però, he pogut fer una sortida de raquetes i a córrer ,sense utilitzar els braços.
Com molt bé dius, una retirada a temps és una victòria.
Queda pendent.......
Feliç any nou.