diumenge, 27 de novembre del 2011

Pic de l'Infern ( 2859 mts.) i Bastiments ( 2883 mts.)


Quina sort aquest any que al mes de novembre, aquestes dues llevantades ens hagin deixat aquest pastís de neu a la zona de Vallter 2000, la veritat ens estalviem hores de kilòmetres. 
Actualment es de les poques zones al Pirineu que es pot fer esqui de muntanya amb garanties i sense rallar les soles.
Surto de l'aparcament superior de l'estació de Vallter 2000 i pujo per la pista del clot, abans d'arribar a la cafeteria de Les Marmotes ( 2535 mts.) giro a mà esquerra per baixar uns metres i situar-me al peu del Coll de la Marrana , que per una vegada i que no serveixi de precedent, no esta gelat.
Al Coll baixo com si anés direcció a Núria, i quan he passat la vertical del Pic de Freser, pujo per  unes palas de neu molt estable i amb molt bona innivació.
Quan arribo a la cresta que separa el Pic de l'Infern del Pic de Freser em trec els esquis i amb grampons i piolet continuo per l'aresta fins arribar al Pic de l'Infern ( 2859 mts.), aquí coincideixo amb la selecció Catalana d'esqui de muntanya, el director es en Joan Cardona de Banyoles, ens saludem i recordem histories a l'Himàlaia l'any 2000 i 2004.
Baixo per el mateix lloc que he pujat i quan arribo sota el peu del Coll de la Marrana, decideixo pujar al Bastiments ( 2883 mts.)  i baixar per la seva cara Est i aixis poder arribar directa al cotxe sense tenir que posar pells una altre cop.


Desnivell: 1340 mts.

Recorregut: 15,25 Km.

Horari: 5h. 59m.




Cara Nord del Gra de Fajol Gran, a la dreta el Coll de la Marrana

Nova estació metereológica automàtica a Ulldeter ( 2410 mts.)

Cara sud del Bastiments per on pujare quan torni del Pic de l'Infern

Coll de la Marrana i Gra de Fajol Gran

Arribo fins a la mateixa cresta amb els esquis i les traces venen del Pic Freser ( 2835 mts.)

Tram de cresta fins al Pic de l'Infern

Desde el mateix cim l'aresta recorreguda, el primer cim es el Freser, a l'esquerra del tot el Bastiments i al centre de l'imatge el Gra de Fajol Gran

Pic de l'Infern ( 2859 mts.)

Al Pic de l'Infern, a l'esquerra del piolet, el Puigmal.

Dia magnific, recordant a la primavera

Pujant al bastiments, al fons el Balandrau amb la Vall de Coma de Vaca ( encara falta neu )

Cara Sud-Est del Pic de Freser, a la dreta el Pic de l'Infern

Amb el zoom s'aprecia millor el final d'aresta del Pic de l'Infern

Cara Sud del Pic de Bacivers per on varen baixar ara fa una setmana

Bastiments ( 2883 mts.)

dissabte, 19 de novembre del 2011

Pic de la Dona ( 2704 mts.) i Pic de Bacivers ( 2845 mts.) 1ª sortida d'esqui de muntanya de la temporada.


Itinerari de color lila de pujada, de color vermell de baixada.



Primera sortida d'esqui de muntanya de la temporada i el resum seria insuperable tenint en conte que estem a 19 de novembre.
Avui m'acompanya la Teresa que amb la mala experiència del seu inici a l'esqui de muntanya decideix venir amb raquetes i grampons ( aquesta temporada farà el curs d'iniciació d'esqui de muntanya de l'ECAM ).
L'estació d'esqui encara està tancada però per l'aspecte de l'aparcament sembla que estigui tot obert, tots els esquiadors de muntanya hem vingut a parar a Vallter ( en aquest moment es el lloc amb més innivació de tot el Pirineu ).
Sortim al costat del telecadira ( 2165 mts.) i enfilem per les pistes de la Xemeneia direcció al coll, però veient que a la carena fa bastant de vent decidim girar a la dreta i pujar per els lloms fins arribar al Pic de la Dona ( 2704 mts.), la ultima part he tingut que posar ganivetes ja que la neu esta força gelada.
Desde el cim baixem fins al Plà d'Ombriaga i en lloc de seguir per la carena ens llancem per el vessant francès i per unes pales molt franques fem la baixada fins a la Coma de Bacivers ( 2326 mts.). La neu de baixada ha estat una meravella, dureta amb una capa de neu pols, sensacional.
Posem pells i remuntem la solitària vall fins passar per el costat del Llac de Bacivers ( 2608 mts.) i seguim fins al Pic de Bacivers ( 2845 mts.), a dalt del cim es rep el vent huracanat de la zona " Torb " que fa que la curta estància al cim sigui molt desagradable.
Baixem per el mateix itinerari, però al arribar al Plà de dalt franquejarem per anar a buscar el Coll del Gegant i seguim la carena direcció al Pic de la Dona per arribar al Col d'Ombriaga i amb una neu primavera gaudir de una memorable baixada fins a l'aparcament superior.



Desnivell: 1305 mts.

Recorregut: 14,26 Km.

Horari: 5h, 43m.





Aparcament superior de Vallter 2000 ple de esquiadors de muntanya. ( estació encara tancada)

Al fons el Bastiments carregat de neu per ser mitjans de novembre

Direcció al Coll d'Ombriaga ( 2620 mts.)

A l'esquerra Gra de Fajol petit i a la dreta Gra de Fajol gran

Nosaltres deixem el camí del coll per girar a la dreta i pujar directa al Pic de la Dona 

La neu a la part superior esta força dura i preferim posar ganivetes

Unes diagonals per guanyar metres ja que la pendent es força pronunciada

La Teresa superant els ultims metres abans d'arribar al cim

Al cim del Pic de la Dona ( 2704 mts.)

Desde el cim part del camí fins al Pic de Bacivers ( 2845 mts.)

Baixant cap el vessant francés

Neu magnífica per gaudir d'una gran i solitària baixada


D'aquesta vall inferior venim nosaltres, tornem  a situar-nos a la carena 

Al fons, al centre de l'imatge es veu el Pic de Bacivers


Part de l'itinerari per arribar fins al Bacivers ( en lloc de seguir la carena, baixem per la solitària vall francesa)

Seguim pujant direcció al cim, el vent comença a fer de les seves.

Tram final fins al Bacivers

Cim, la Teresa ja està arribant

Pic de Bacivers ( 2845 mts.), el torb ja buja de valent i aixeca tota la neu.

Franqueig per arribar al coll de la Geganta ( 2611 mts.)