dissabte, 19 de setembre del 2009

Volta circular a Montserrat

Itinerari de pujada amb color lila, baixada amb groc

La Sandra i el Joan amb Collbató al fons
Al arribar al coll entre Sant Joan i Sant Jeroni


Panxa del Bisbe


Al cim de Sant Jeroni ( 1236 mts.)

Sense Paraules

Sortim del parking que hi ha a la pista, que comunica per l'interior Collbató amb el Bruc. Fem una circular amb la qual visitem diferents vessants del massís.

Comencem a ( 438 mts) pugem per el Clot de la Mònica , la pujada es bastant forta fins que arribem al Coll dels Pollegons ( 907 mts.) quasi tot el tram anterior el recorregut esta encaixonat entre arbres i matolls.

Després del coll i sense cap problema arribem al camí ( 1023 mts.)que franqueja aquest vessant de Montserrat i que va des de Sant Joan fins a Sant Jeroni. Aquí aprofitem per beure i menjar una mica, altres ens ensenya'n com es trenca un mapa nou . El camí es molt ample i la pujada més forta ja l' em deixat enrere.

Quan arribem a l'ermita de Sant Jeroni ( 1143 mts.) la boira ens envaeix , tombem a l'esquerra per agafar les escales que ens deixaran al cim més alt de Montserrat. Sant Jeroni ( 1237 mts.), Fem unes fotos ràpides ja que fa fresqueta i amb aquesta boira que no ens deixa veure res decidim tirar avall per anar al Mirador del Moro .

Això era l' estació superior de l' antic telefèric de Sant Jeroni que fa ja molts anys que va tancar. La boira segueix amb nosaltres i no ens deixa veure les vistes que tenim des de aquí. Desfem tot el camí de pujada i quan arribem a la cruïlla que hem pujat del Colt de la Mònica seguim per el camí principal fins arribar a Sant Joan, es un funicular que puja des de el monestir.

Aquí fem una petita parada i continuem fins arribar al Pla de Sant Miquel on deixem el camí que porta al monestir , nosaltres agafem el camí vell de Collbató fins que passem davant de la senyera , una roca pintada amb la bandera independentista del nostre país on fem unes fotos per recordar aquest moment.

Tornem a sortir a la pista principal de Collbató al Bruc i caminant 10 minuts més estem al cotxe on ens canviem de roba per anar a dinar al restaurant Vinya Nova.

Desnivell: 1000 mts

Horari. 5h 41 m

dissabte, 12 de setembre del 2009

11 tresmils al Massís Del Vignemale

Ascensió de 11 tresmils al massís del Vignemale.



Divendres 11-09-2009


Amb l' amic Xavier Martí fem una excel.lent sortida on combinem diferents tècniques d'alpinisme. Escalar amb roca descomposta, desgrimpar canals , trobar agulles amagades només per col.leccionistes de tresmils, retirarte abans de que t'agafi el mal temps al mig de la cresta, passar rius al mig de la tempesta amb l'aigua per sobre dels genolls, etc.
Sortim del Barrage d' Ossoue ( 1834 mts.) a 8 km. de Gavarnie i anem seguin el GR-10 que ens porta fins al refugi de Bayssellence ( 2651 mts.).
Aquest es el refugi guardat mes alt del Pirineu. Triguem 1h 41. en arribar i després de parlar amb el guarda ens dona la bona noticia que no tindrem que dormir al menjador ja que hi ha hagut una anul-lació i podrem descansar en un dormitori.



Diumenge 12-09-2009

L'esmorzar es a les sis del matí i a les 6h42. sortim del refugi direcció al Petit Vignemale.
Al arribar a la Hourqutte d' Ossoue ( 2734 mts.) enfilem la cresta direcció S on apareixen indicis de sender que ens portara fins a la Cresta del Petit Vignemale amb unes vistes espectaculars del glaciar d' Ossoue per la qual arribem al Petit Vignemale (3032 mts.)
Iniciem aquí la travessa desgrimpant la cresta SW amb una roca excel-lent però una mica freda a aquestes hores del matí, arribem al pas més compromès d'aquesta baixada el qual el fem en dues tirades de 20 mts, després fem un pas de cavall semblant al del Vallibierna i sense més dificultat arribem al Col des Glaciers ( 2990 mts.).
La pujada a la Espalda de Chausenque es més fàcil del que sembla a priori, és una grimpada de 150 mts. per terreny una mica descompost per la part esquerra de la pared ( PD ) seguint una veta vertical de color marró, a mida que t'apropes al cim es fa més planer i arribem a la Espalda de Chausenque ( 3154 mts.). Seguim per una cresta fàcil fins a arribar a la Punta Chausenque ( 3204 mts.) . Des de aquí baixem a un coll i arribem al Pitón Carré ( 3197 mts.) la baixada fins a la sortida del Couloir de Gaube sense ser difícil resulta incomoda , ja que s'ha de baixar per unes grans lloses de pissarra llises e inclinades. En aquest punt entrem al glaciar d' Ossoue per pujar a la Pique Longue per la seva via normal, arribem a l'aresta que ve del Clot de la Hount i grimpant per roca una mica descomposta arribem al Grand Vignemale o Pique Longe (PD 3298 mts.). Sortim del cim per l'aresta escalant grans blocs fins que arribem a un coll i després d'escalar una xemeneia que ens deixa al Pic du Clot de la Hount ( 3289 mts.).Aqui tenim que deixar l'aresta que hem anat escalant tot el dia per anar a trepitjar les dues agulles del Clot de la Hount. D'aquestes dues agulles s'ha parlat molt, si es poden considerar tresmils, si son molt difícils de trobar, etc. A mi particularment no em varen decepcionar, vaig disfrutar molt , tot i el terreny en que ens movíem i el temps que començava a no acompanyar-nos (boira molt densa). La baixada la comencem per l' aresta W amb roca força bona, després d'uns 100 mts. de desnivell el panorama canvia i la roca també. Segueixo baixant i en un moment que s'en va la boira em dono conta de que estic baixant massa a la dreta, tinc que remuntar per l'esquerra i després baixar fins al peu de l' agulla . Una grimpada amb roca bona d' uns 20 mts em deixa al cim de l' Agulla Superior del Clot de la Hount (3115 mts. AD ). Estic molt content però encara em falta l'altre agulla.
Gràcies a una ressenya de Pirineos 3000 puc trobar l' inferior. Em situo mirant l'agulla superior i tinc que agafar la canal de la meva esquerra, si no es per la ressenya no s'em acudiria baixar per aquí, ja que la pendent es molt pronunciada i la roca esta totalment podrida. Quan porto un 25 mts de descens diviso al fons de la canal en el punt que tomba a la dreta una corda fixa de uns 20 mts aprox. Baixo aquest tram i després de desgripar una xemeneia , diviso entre boires a la part dreta i darrera una petita agulla l'inferior.
En aquest punt deixo la canal central per tombar a la dreta franquejant l'agulla superior per sota, al arribar al collet tinc dues alternatives per baixar el bloc encastat i pujar al cim de l'agulla. Per la banda dreta, però l'extraplom que es veu a sota no em fa ni gota de gràcia. Per la banda esquerra sembla més fàcil però hi han unes roques molt llises amb un gran pati a sota. Per tant decideixo fer un petit rapel que em deixa a sota l'agulla i amb una fàcil grimpada (18 mts PD+) arribo a l'Agulla Inferior du Clot de la Hount ( 3043 mts.) .
Unes fotos ràpides i torno a pujar fins arribar al Pic du Clot de la Hount .
En aquest cim decidim que fer ja que el dia ha canviat molt ràpidament i la cosa es comença a posar una mica lletja. De moment baixem fins al coll de Cerbillona i per un caminet molt fàcil ( després de la tensió acumulada a les agulles) s'arriba al Cerbillona ( 3247 mts.), aqui desisteixo de anar fins a l' Agulla SW de Cerbillona, ja que està 200 mts per sota nostre i a sobre no tenim visibilitat ja que la boira ho envaeix tot.
Baixem fins al coll de Lady Lister i pugem al penúltim tresmil del dia Pico Central ( 3235 mts.) .  A partir d' aquí poder comencem el tram més espectacular de la cresta, es tracta de un franqueig horitzontal que a la banda dreta en el sentit de la marxa cau 600 mts fins als plans de Labassa. Grimpem els últims metres fins al cim del Montferrat ( 3219 mts.) PD. Mirem de baixar el més ràpid possible i quan passem per les Coves de Belevue , cami del cotxe comença a ploure amb una certa intensitat.
Quan anem a creuar el riu que baixa de la glacera de Montferrat ens adonem que ha pujat el caudal de l'aigua amb la pluja que està caient . Es impossible passar el riu per aquest punt i ho intentem més abaix, però ens resulta d'alló mes complicat trobar un lloc per creuar-lo. Finalment arribem a la gran cascada i aqui tenim que retrocedir i tornar a buscar el lloc, tot això amb una tromba d' aigua i pedra que esta caient. Després de buscar i buscar sembla que hi ha un lloc a on intentar-ho, amb l'aigua per la cintura i una gran corrent , per fi aconseguim creuar i 20 minuts després arribem al cotxe mullats però contents pels 11 tresmils aconseguits.
Amb aquest ja arribo a 165 tresmils sense repetició, al Pirineu n'hi han 212, per tant em falten 47........


Horari: 11h 57m

Desnivell: 1680 mts.





Petit Vignemale desde Barrage d' Ossoue



Barrage d' Ossoue desde el Petit Vignemale ( 3032 mts.)


Espalda de Chausenque i Punta Chausenque ( 3204 mts.)


Montferrat (3219 mts.)


Crestejant a prop del Col des Glaciers


Espalda De Chausenque( 3154 mts.)


Cresta desde el Petit Vignemale fins a la Punta Chausenque



Piton Carré ( 3197 mts.)


Desgrimpant el Pitón Carré cap a la sortida del Couloir de Gaube.


Vignemale ( Pique Longue 3289 mts.)


Pitón Carré ( 3197 mts.)


Cerbillona i Pico Central


Montferrat


Agulla Superior Du Clot de la Hount ( 3115 mts.)



Agulla Inferior du Clot de la Hount ( 3043 mts.)


Montferrat ( 3219 mts.)


Refugi de Bayssellance desde el Montferrat


El Xavi arribant al glaciar d' Ossoue





Mort anunciada d' un glaciar


Montferrat ( 3219 mts.)

diumenge, 6 de setembre del 2009

Pics Russell (3207 mts.), els 6 cims en una jornada.




Dissabte 5-09- 2009

Sortim l' Irene i jo a les 15h.15 del Plà de Senarta amb el bus (ja que la pista encara està tancada) direcció a Vallbierna. El bus ens deixa a la cabana de pescadors (1950 mts.) i des d'aquest punt sortim caminant seguin el GR-11. Quan arribem a la Pleta de LLosàs (2220 mts.) busquem un lloc per plantar la tenda , cosa que no ens costa gens ja que tot està plé d'herba. La tarda l'acabem de passar descansant i contemplant les vistes amb tots els cims de més de tresmil metres que tenim al nostre voltant.


Diumenge 6-09-2009

Surto de la tenda a les 6h.12 , la nit ja ha estat fresqueta : 7 º dins la tenda i començo la pujada direcció al llac de LLosàs ( 2490 mts.) al que arribo 35 minuts després.
D'aquest punt segueixo cap al llac superior i enfilo la pujada directa cap el peu de la canal de pujada.
Es un corredor una mica descompost però fàcil, que em deixa entre el Russell i la Punta Bracha Russell. Aquest serà el primer tresmil del dia al qual arribo sense cap dificultat per l'aresta que porta a la brecha Russell.
Punta Brecha Russell ( 3199 mts.) desde el cim estic veien com una cordada està recollin el vivac al cim del Margalida. Després de beure una mica enfilo la cresta cap al Russell ( 3207 mts.) el tram de cresta es molt semblant a l' anterior. A partir d' aqui i fins el Russell SE ( 3205 mts.) la cosa ja cambia una mica ja que el tram esta bastant descompost i cap a la banda de LLosàs hi ha força timba.
Un cop arribat al Russell SE tinc que decidir cap a on tiro ja que hi han dues arestes que les tinc que fer amb els dos sentits per anar a trepitjar els dos tres mils.
Decideixo anar primer a l' Agulla Sud del Russell que es veu més aprop però sembla més dificil i penso que si tinc que grimpar estare més descansat.
La baixada es fa per un corredor de pedra bastant descomposta, que em porta al peu de la agulla i amb una grimpada de 20 mts. II+ arribo al cim, Agulla Sud del Russell (3146 mts.).
Torno a pujar al Russell SE i desde aqui , puc veure al fons i molt per sota meu la Punta Russell Oriental. Es un cim que no te el minim interes excepte per collecionistes de tresmils. Sense cap dificultat baixo entre blocs grans fins a arribar a una petita depresió que em deixa a la Punta Russell Oriental (3014 mts.)
Pel mateix itinerari arribo al Russell SE i començo a baixar per la canal NW o Gran Cornisa.
Quan arribo al peu de pared (3030 mts.) continuo baixant sense separar-me de la pared fins a arribar al peu del corredor NO (2950 mts.). El corredor es força vertical, primer començo a escalar-lo per la dreta fins que arribo a un bloc encastat que no trobo per on pasar-lo. Finalment trobo un forat entre les roques i al passar surto a la part superior del bloc.
Després es anar seguin la canal amb molt de compte fins a arribar a la brecha (3010 mts.) Una grimpada de 20 mts III- em deixa al cim de la estreta Agulla SW de Russell ( 3029 mts.)
Un rapel muntat al cim em diposita a la brecha i baixant per la canal SE contraria a la que he pujat, baixo fins al llac de LLosàs i després a la pleta de LLosàs.






Pic de Ballibierna (3056 mts.)



La nostra tenda a la Pleta de Llosàs (2220 mts.) al fons els Russell.



Pic Russell (3207 mts.)



Pic Ballibierna desde el Russell.


Punta Brecha Russell (3199 mts.)



Russell SE (3205 mts.) desde el Russell principal (3207 mts.)



Agulla SW del Russell (3029 mts.).



Agulla Sud del Russell (3146 mts.).



Agulla Sud del Russell.






Punta Russell Oriental (3034 mts.)



Agulla SW del Russell (3029 mts.).



Canal NO Agulla SW



Pic de Tempestats i Aneto.